sábado, 21 de noviembre de 2015

20 i 21/11 Magnetic Island tampoc està malament

Magnetic Island és l'última illa australiana que visitarem.
Està a 40min en ferry des de Townsville i es diu així perquè quan James Cook va passar pel seu costat assegurava que els aparells del vaixell se li van tornar bojos per l'efecte magnètic de l'illa. No consta que a ningú li hagi tornat a passar i sembla que van ser al.lucinacions seves, però almenys se li ha quedat el nom.







Bona part dels 52m2 de l'illa son Parc Nacional tot i que hi ha zones mínimament urbanitzades.







Estem dubtosos de si fer una caminata a The Forts per veure alguns llocs de defensa de la II Guerra Mundial (la veritat és que m'importen poc o més aviat res) però el recepcionista del nostre allotjament ens diu que pel camí hi podem veure koales.
Que dius que què?
I què hi fem aquí perdent el temps?







Ens passem els 4km mirant als arbres en busca d'una bola de pèl fins que ens creuem amb una parella que ens indica on podem veure una cría. La gràcia era trobar-lo per nosaltres mateixos però no ens importa.







Tenim sort perquè està mig despert i els podem fer un vídeo a la Noa i l'Ada que ens van preguntar com eren els koales. Us he dit que dormen de 18 a 20 hores al dia? (em refereixo als koales, elles dormen bastant menys)







També li fem un vídeo alnenmésguapodelmón.

La tornada la fem pel mateix camí per poder veure'l de nou i aquesta vegada el trobem KO total.


YouTube Video



I jo em pregunto... No estaríen millor estirats? Aquestes branques s'han de clavar per tot arreu...

Una mica més avall veiem a la seva mare intentant trobar una bona postura per les properes 18 hores. Aquesta troballa si que ha estat mèrit nostre!


YouTube Video



Carol, vols veure foto del dinar?
En JC, com no, amb una hamburguesa i jo una escalopa de pollastre evidentment amb Coca-Cola (local a peu de platja escollit per tenir WiFi gratuït).







Les platjes de Magnetic Island són paradisíaques com la majoría de les de l'estat de Queensland, però tenen el bany prohibit a menys que no sigui amb vestit de neoprè que molt amablement et lloguen a qualsevol lloc del passeig.







Tot i així a totes les cales hi tenen un lloc habilitat amb vinagre per fer les primeres cures si tens la mala sort de que et piqui una medussa.







A la zona de Horseshoe Bay, on tenim l'allotjament, hi han col.locat una xarxa perquè no hi puguin entrar i a dins del perímetre si que està permès el bany normal.

Fins i tot hi han contractat un Baywatch, el meu vigilant de la platja que avui m'ha demostrat tot l'esforç d'aquests 2 últims mesos. És un crack!







De camí cap al lloc on dormirem hi trobem una nova senyal australiana. Aquesta fa una mica de cosa, però segurament els motoristes agraeixen l'avís.







Voleu veure on dormirem avui? És una cabana mooooolt petita en un resort en la que no podem obrir ni les maletes. Ens haurem d'apretar molt, jejeje.







Abans d'anar a dormir es mereix una menció especial el bar d'Arcàdia en el que he aconseguit un espresso gairebé com el que em faría en George.







Poc ha durat la tranquilitat a la que ha sortit el sol. Avui que no havíem posat l'alarma!

Un despertar agradable amb sorolls de la natura, això si, una mica estridents...


YouTube Video



Aquesta gent del Koala Bay Village tenen l'espai molt ben cuidat i organitzat.







Hi ha una zona de càmping, una altra de bungalows privats com el nostre i uns de compartits de fins a 8 persones. Els banys i dutxes son comunes, hi ha una caseta amb cuina, bar, zona de relax amb uns coixins enormes al terra i piscina. I mooooolt d'espai verd amb arbres pels koales.







A les 17h surt el nostre ferry cap a Townsville i gastarem les hores sobre la marxa amb el que ens vingui de gust.

Fa uns díes que m'he adonat que visc al màxim cada moment pensant només en el present. El futur ja arribarà.
Tornaré (si, tornaré) amb les piles carregades e intentaré agafar-me la vida amb calma. Tant de bo pugui deixar tot l'estress de banda, però crec que en aquest món de bojos en el que vivim, això serà una mica complicat...

Però tornem al nostre viatge.
En un dels molts miradors orientats a la platja i hi hem trobat una parella. Ella, molt somrient ens ha demanat una foto i tot seguit ens ha explicat que li acabaven de demanar matrimoni. Uns segons abans i li aixafem el moment romàntic al pobre noi!







Els últims moments a l'illa els passem en companyía de Wallabies, una espècie de cangurs en miniatura que només es troben a Austràlia.
No em dieu que no els posaríeu a la maleta!


YouTube Video



Heu vist la cría que tenía a la butxaca?

I per acomiadar-me d'aquest dos díes us deixo amb la imatge que ens ha acompanyat durant la nostra passejada pel The Strand, el passeig marítim de Townsville, el poble on passarem aquesta nit.







Bona nit i fins demà!

P.D. La solució a l'enigma de la senyal és...













Enhorabona als encertants.
A la resta... No perdeu mai aquesta imaginació!

Ingrid

4 comentarios:

  1. Que macos els Koales.
    Ep!, abans de les Coca-Coles veiem unes Coronites, hehehehe
    Piscines naturals al mar, que bé, amb "Boyguard" privat, hahaha.
    Curiós que a molts llocs saxons existeixi un Horseshoe Bay.
    La Cabana no es veu massa gran no, i déu n'hi do els lloros o cotorres o el que sigui.
    Ingrid, sempre pots venir a Cabacés per està tranquil·la i sense estress, hahahaha.
    Ep!, ens sembla que qualsevol espècie de cangurs només es troba a Austràlia. La música de "La Vida és Bella" de fons diu molt del vostre estat d'ànim.
    Ostres, ens pensàvem que a Austràlia els Arcs de Sant Martí estarien al revés, hahahaha.
    Gràcies per l'enhorabona.
    Ramon i Lluïsa


    ResponderEliminar
  2. La Noa i la Ada dormen mooooooolt menys....

    ResponderEliminar
  3. Moooltes gràcies pel vídeo per la Noa i l'Ada... sabeu quàntes vegades l'han vist.... en fin... he tingut que carregar el mòbil perquè la bateria estava a punt de gastar-se....

    Abans m'he oblidat de dir-li al JC que neda genial... Moltes Felicitats

    Per cert... quin estrés de despertar, no? una cosa és que et despertin els ocellets com li fan a Cenicienta i l'ajuden a vestir-se i un altre és que cridin així... ufffffff estresant....

    Què poc original aquest noi demant per casar-se a la noia.... ha de fer-ho al Texas o en una festa sorpresa de 40 anys ehh Ingrid? com les nostres... poques :)))

    Un petó guapos

    Carol

    ResponderEliminar
  4. Aix que et tindran que revisar la maleta a la aduana no sigui que torni plena de koales i wallabies. Se us veu molt, però molt bé. I tornareu amb un bon broncejat eh! Una cosa es ben certa, el cafe com a casa no el fan enlloc. Xulíssim aquest arc de sant martí :-)

    ResponderEliminar