24/11 Where rainforest meets reef

La nit ha estat un concert constant de gripaus, ocells i algun animal més que no vull ni imaginar. També ha plogut molt, moltíssim i el sol ens ha despertat aviat.

En JC aprofita per dutxar-se i jo l'acompanyo perquè no ho vull fer sola. Jejeje, és una experiència diferent aquí al mig de la selva, Tarzan i Jane deuríen fer alguna cosa per l'estil.










Aquest allotjament és l'únic que té esmorzar inclòs... I quin esmorzar!
En Rob, un holandès establert a Cape Tribulation el 1993 i l'Aruni, la seva dona Tailandesa, ens han preparat una safata de fruites locals perquè tastem, també tenen iogurt de coco, torrades amb melmelada, cereals, sucs...










Abans de marxar tornem a passejar pels jardins per descobrir escultures a cada raconet del camí. Les fa en Rob i ens ha explicat que en té més de 40 repartides per la costa est del país.














































Cape Tribulation és Patrimoni de la Humanitat des de 1998 i el seu lema turístic és "Where rainforest meets reef" perquè és l'únic lloc al món on el bosc tropical coincideix amb la Gran Barrera de Corall.
La veritat és que formen uns paisatges paradisíacs.





































Una de les caminades que surten d'aquí és l'anomenada Kulki que passa pel costat de la platja recordant a cada moment que banyar-se és una mala idea.



















El segon passeig, el Dubuji, serà pel bosc a través d'una pasarel.la. La vegetació es menja literalment el cel i la sensació és la d'estar dins una sauna. Cada soroll et sembla sospitós, dona la sensació d'estar permanentment vigilat pels seus habitants quan de sobte sents un soroll que s'aproxima a tu i et cagues de por... És una fulla seca que va topant amb altres fulles i branques en el seu camí fins a terra.










Comencem la baixada cap a Cairns i avui dormirem a Port Douglas, a uns 70km de Cape Tribulation.










Ja és l'hora de dinar i parem en un càmping que vam veure a la pujada. En JC necessita una hamburguesa amb urgència i jo m'ensurto amb un entrepà de filet de vedella boníssim.

El lloc està ple d'animals en llibertat. Molt monos els lloros, cacatúes i ocells variats fins que un nen de no més de 5 anys ens apareix amb unapeazodeboa que em deixa sense respiració. La deixa a terra i au, a campar!
M'he passat el dinar com la nena de l'exorcista donant-li voltes al cap per tenir-la controlada.



















Millor marxem i què et sembla un geladet de postres?
En aquest xiringuito presumeixen de tenir una pila de sabors i de fer-los amb ingredients naturals. Em demano el de xocolata i plàtan i tampoc n'hi ha per tant... n'he tastat de millors.










I arribem a Port Douglas. La nostra habitació del Backpackers diu que ens estava esperant (sospito que els ho dirà a tothom)



















Encara queda llum i sortim a gaudir de la posta de sol que en aquest viatge no n'hem vist gaires. Tampoc les esglésies que m'agraden a mi.










És moment de tornar cap a casa, o en el nostre cas cap a l'hotel. Demà deixarem l'Aussie a Cairns i en un parell de díes canviarem totalment de tipus de viatge...










Bona nit i fins demà!

Ingrid