23/11 Welcome to the jungle

Us heu dutxat mai per pulsacions? Vull dir que l'aigua no surti seguida sinó per impulsos. Jo ho he fet avui.
Així i amb un soroll de tuberíes com de tren histèric que t'està a punt d'atropellar.
Val, ja m'he despertat del tot.

Sortim de l'hotel i està plovent. Gggggrrrrr...
Poc després apareix un sol radiant i una xafugor que encara no havíem tastat.
Uuuuuffffff...

Seguim pujant per la costa de Queensland. En 70min arribem al Mossman Gorge i un bus ens porta a l'entrada del bosc, primer amb unes passarel.les elevades i després a través de camins frondosos al costat del riu.
















Les condicions d'avui prohibeixen el bany, es veu que ha estat plovent tota la nit i l'aigua baixa massa forta. De totes maneres no ho teníem previst.
















Les vistes no son espectaculars comparades amb les que podem trobar per casa nostra però el bosc i la possibilitat de trobar-hi bèsties salvatges li posen molt de misteri.
















El passeig per dalt és de 700m i després es pot escollir si vols fer la caminada de 2km per dins el bosc. En JC insisteix en endinsar-nos-hi i és un encert...






Quants anys deuen tenir aquests arbres? Les seves arrels fan unes escales naturals molt xules.






























Estem alerta de veure algún Cassowary però de moment seguim sense sort. En lloc seu hem trobat un Brush Turkey, una espècie de gall d'indi que està molt extensa a Austràlia.
Aquí el making-off de "QUE BICHO ES ESTE?"




Aquests bitxos em recorden als Urogallos que em portaven a veure els avis a La Guingueta. Recordo que havíem de vestir roba fosca perquè eren molt sensibles i qualsevol cosa estrident els podía matar d'un ensurt (no sé si era llegenda urbana o tinc la veritat distorsionada, això no ho he trobat a Google...)

La tranquilitat i el gaudir del camí s'ha acabat quan una serp s'ha creuat davant nostre. Aaarrrgggg!!!
És l'únic animal que no sóc capaç de mirar ni a través del vidre del zoològic!

Només la puc tolerar a l'armilla dels ES perquè els més perillosos som els de dins.
Companys, ja hem trobat la samarreta! Què tal aquesta? Mola o no mola?
















Em deixa molt més tranquila aquesta guía sobre bitxos perillosos d'Austràlia que hem trobat mentres esperavem per la següent activitat del día. Curiosament tots es troben als mateixos llocs que nosaltres...
















Com us deia, avui tenim reservada una activitat que pot sortir molt bé o ser un xurro. Tour d'una hora en vaixell per veure cocodrils.
















Comencem bé. El primer està prenent el sol a la sorra (la foto us la posa en JC) i el segon el podem veure d'esquitllada entrant a l'aigua.
















Després, el guía es dedica a explicar-nos com son els manglars, a buscar mangos i mongetes als arbres i ensenyar-nos crancs a la sorra.
Senyor, jo he pagat per veure cocodrils...
















El tercer el descobrim amagat entre la vegetació. Bé, el descobreix el guía (que per això s'hi dedica) perquè si arriba a ser per nosaltres encara estem buscant el primer!

Tot i no haver vist gran cosa, la passejada ha valgut la pena...

Seguim pujant i hem d'atravessar el riu sí o sí. El ferry no és gratuït, 25$ per 3min de trajecte no és mal negoci si tenim en compte que només es pot creuar per aquí.
















En aquesta banda del riu, el bosc és encara més frondós i les senyals es tornen més estrictes.
















També les dels banys.
Quines postures més rares, no?
















I arribem a Cape Tribulation. Avui dormirem al Rainforest Hideaway, un hotel molt i molt xulo amb escultures de pedra al jardí fetes pel propietari.
















Però la nostra habitació, a part de no tenir clau, té una particularitat que descobrireu en aquest vídeo:

Dormir no sé si dormirem gaire amb el concert de gripaus que tenim al tornar de sopar. Per si de cas ens han deixat aquest detallet...
















Una cosa tinc segura, i és que NO penso sortir al bany aquesta nit!

Ingrid