27 i 28/11 Viatge al centre de la terra (Australiana)

Sona el despertador...
Ja??? Si acabo de tancar els ulls!
Son les 5 del matí... Ah, si... Hem d'anar a l'aeroport...

L'avió cap a Ayers Rock no va ple, a veure si tenim sort i tampoc tenim companyía a l'habitació.
De moment, l'aeroport és com un desert.













Al cartell d'arribades comprovem que avui només estan previstos 4 avions. Els controladors aeris han d'estar molt estressats...













Comencem la nostra aventura pel centre del país, el Northern Territory!













L'Uluru-Kata Tjuta National Park és reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat des de 1958. És terra d'aborígens i s'administra conjuntament entre la tribu Anangu i Parcs Austràlia.

És conegut per l'Uluru, un dels monòlits més grans del món. Té una alçada de 348 metres sobre el terra del desert i una circumferència de 9,4km que podrem comprovar demà.
Unides a l'Uluru per sota terra i a uns 50km hi veiem el Kata Tjuta, un conjunt de roques també anomenades The Olgas (la més alta de 546 metres) que formen uns passadissos que demà també intentarem trepitjar.













Tenim un cotxe petit reservat amb Avis i ens quedem els últims per recollir-lo a veure si s'esgoten i ens n'entreguen un de nivell superior. Jejeje, ha funcionat.
Aquest és en Cay, és un Toyota Corolla de color gris-bronze.












Pels amants de les fotos de senyals us en poso una de nova. Ja en tenim una bona pila!













Ens presentem al resort per recollir la clau del dormitori. Per aquestes dues properes nits tenim una mini, mini, mini habitació compartida perquè l'allotjament és caríssim. Esperem que els nostres companys no ronquin!
He vist cel.les de presó amb més metres quadrats...













La prospecció pel resort és curta, visitor center, supermercat, 3 botigues de souvenirs, un parell de restaurants i para de comptar. Degut a la matinada d'avui a les 12 ja tenim gana i com que tampoc tenim molta cosa a fer anem a dinar. Després de provar de demanar 3 plats diferents n'encerto un sense all ni ceba. Hamburguesa, of course!













A les 13h volem veure un narrador indígena que ens explicarà l'història aborigen, la cultura i les tècniques tradicionals utilitzades en la caça com son el boomerang i la llança.













La temperatura puja i molt, rondant els 40° i costa respirar. El millor és anar a fer una migdiada que al dormitori hi tenim aire acondicionat. Tampoc no tenim res a fer fins l'hora de la posta de sol que la volem veure des d'un lloc habilitat a l'Uluru.
Segueixen sense arribar els companys d'habitació...

Les vistes de l'Uluru des d'aquí son espectaculars, com pot sorgir aquesta roca enmig de tot aquest desert.





































Està ennuvolat i cau alguna gota, però el sol ens regala els seus últims rajos per poder fer bones fotos.













Després de sopar és obligat allunyar-se del resort per buscar un lloc fosc on veure les estrelles. Avui hi ha lluna plena i no podrem veure tot el que voldríem, tot i així crec que al fotògraf oficial del viatge li han sortit bones fotos.

Ooops... Tenim companyía al dormitori... Son dues noies de la República Txeca que no tenen pinta de roncar massa... I no és que ho sàpiga perquè ho he xafardejat a l'etiqueta de la seva maleta, sinó perquè ho han dit elles al entrar ;-)

Biiip, biiip, biiip... Son les 4:30. Les 4:30!!! Cada día ens llevem més aviat! Però el sol no hi entén de vacances i si volem veure com surt hem de posar-nos les piles.
Sortim a fora i el resort sembla La Riera en plenes Santes. Tots en peregrinació cap als cotxes i autobusos per veure la sortida, fins i tot hi ha un lloc especialment marcat per veure un Sunrise de luxe.

























He arribat a la conclusió que quan aterres t'assignen un nombre indeterminat de mosques que aniràn amb tu fins que no tornis a marxar. Es posaràn a la teva boca, dins les orelles, les apartaràs amb la mà i tornaràn a venir... Mira que arriben a ser pesades i enganxifoses!

Però tenim la sol.lució!









Ara ja podem caminar per l'Uluru. Bé, només un trosset i no fer-li la volta com teníem previst perquè es recomana no caminar a partir de les 11h.













També està recomanat beure 1 litre d'aigua cada hora en els trekkings i als lavabos hi ha un test d'orina per saber l'hidratació de cadascú. Molt fiable tenint en compte que estan mig en la penombra...













Banys públics













En aquestes coves hi vivíen els aborígens fins que va arribar la raça blanca per modernitzar-ho tot. Els van fer literalment fora i es van apoderar del seu espai convertint-ho en Patrimoni de la Humanitat.
Anys més tard van proposar-se reclamar el que era seu i ara conviuen les dues races tot i que per conveniència dels blancs de cara al turisme.













Això s'utilitzava com a escola. Al llarg de moltes generacions, les persones amb més experiència explicaven amb dibuixos com sobreviure al desert, on es podía trobar aigua, animals per la caça...













Aquesta terra és sagrada per ells, és lloc de rituals i fins i tot en algun espai està prohibit fer fotos.
Per descomptat tampoc es pot agafar sorra... Però... Ssshhhtttt... No m'hi puc resistir...













Acabem la caminata i tornem al resort per dinar. Ens queden quatre coses enllaunades comprades a Queensland i ho acabem de complementar amb una mica de fruita.
Poc després caiem rendits en una migdiada que només es pot interrompre per un banyet a la piscina.

Son les 17h i avui veurem la posta de sol des de les Olgas, primer les caminarem per dins i després anirem al Sunset Point. Nosaltres i les 400 mosques que ens acompanyen.













No em dieu que no us recorda Montserrat en miniatura?
Bé... Si... I de color taronja...













Aquí hi trobem un noi de Sydney fent un time-lapse per una pel.lícula de zoombies. Jo no hi veig massa el misteri, pero vaja...













Arribem al resort que ja és negra nit. No vull marxar sense tastar el pinxo de carn de cangur i aquí te'l venen a 7$ perquè te'l cuinis tu.
Cap a la planxa!

I boníssim que ens ha quedat!

Us deixo amb la posta de sol d'avui i marxo ràpid a dormir que demà tornem a matinar!

Bona nit.













Ingrid