16/11 Camí d'Airlie Beach

500 kilòmetres ens separen d'Airlie Beach, el poble d'entrada a les illes Whitesundays. Aquí hi establirem el camp base per les properes 3 nits.
Però abans hi hem d'arribar i el camí es farà mooolt llarg...

Sortint de Rockhampton ens fixem en dues punxes que sobresurten de la resta d'edificacions. Sembla una catedral... Aquí una catedral?
Doncs si! La St. Joseph's Cathedral és aquí des de 1899!










La porta està oberta i decideixo entrar-hi. Per dins és encara més bonica.
No m'hi estic gaire perquè en JC m'espera fora amb el cotxe aparcat a qualsevol lloc i jo estic aquí sola i em fa cosa que de sobte aparegui algú (si, sóc una mica cagada)










A la sortida del poble veiem un motorista peculiar. És un carter, ja fa díes que en veiem per les ciutats. Sería massa cansat anar amb el carretó porta per porta perquè les vivendes estan molt separades les unes de les altres i la moto amb la bandereta és bona idea.










I parlant de vivendes ara m'adono que no us n'he ensenyat cap!
Què tal aquesta? Un día d'aquests monòtons us faré monogràfic de cases.










Seguint amb el tema monogràfics, ahir us vaig dir que us ensenyaría senyals. Aquí en teniu unes quantes:










Pas de vianants










Tren en paral.lel, ull si gires a l'esquerra.










Premi per qui interpreti aquesta!
(La resposta, al proper post)










I les meves preferides:



















Després de veure aquesta última, imagineu-vos el que faig els propers 20km. Estudiar arbre per arbre en busca d'una mata de pel enroscada a les seves branques.
Fins que l'he trobat!

No sé com s'aguantava amb la ventada que feia!
Poc després la carretera desapareix literalment...





I en un moment de calma ens parem a dinar en un parc. Com sempre, amb la barbacoa elèctrica a disposició de quí la necessiti i uns lavabos públics suuuuper nets.










Ah! I a tot arreu ja amb l'arbre de Nadal!



















Per fí arribem a Airlie Beach, tenim un bungalow per 4 persones en una espècie de càmping a les afores del poble.



















Deixem les maletes i tot i que tenim sopar preferim sortir a passejar i de passada quedar-nos a menjar pel centre.










Trobem un lloc amb música en directe amb molt d'ambient i demanem unes hamburgueses de vedella que ens serveixen en un plat fondo!
Buffff...










No tenen el domini dels americans però estava boníssima i no ha sobrat ni una engruna.

Caminar pel carrer comercial a tocar de la platja és una delícia (robar el WiFi del McDonalds és una necessitat) quan de sobte se'ns apropa una parella:
Hola, bona nit!
Ostres! Resulta que el noi és d'Argentona i ella de l'Empordà i estan de viatge de noces. Es van casar fa 15 dies a Cadaqués.
Hem estat xerrant una bona estona com si ens coneguessim de tota la vida i cap a dormir.

Crec que demà serà un día per recordar...

Ingrid