6/11 Un dia estrany

Avui ha estat un dia estrany.
Ha començat a les 7 del matí amb l'odiat despertador, encara que avui l'he tolerat millor, i ha seguit amb 6 hores a l'oficina. Com sempre, a tope tot el matí (bé, l'esmorzar amb el meu Xevi no me'l perdo).
No ha deixat de sonar el mòbil. Missatges i trucades de la gent que ens estima... I ens encanta que comparteixin l'il.lusió amb nosaltres!

Últims preparatius i cap a l'aeroport amb la família! Costarà estar tants díes sense veure'ls, sobretot alnenmésguapodelmón que creix a marxes forçades.
Una abraçada ben tendre i cap al control de seguretat. Ara si que començo a creure-ho... Marxo a fer el viatge de la meva vida!!!







8 hores després i sense gairebé haver aclucat l'ull, trepitjem el primer destí previst, Dubai.







Oficialment hem canviat de dia. Ja és dissabte, però per mi segueix sent el divendres que tant he desitjat que arribés.

Tenim l'hotel al mateix aeroport tot i que hem d'agafar un shuttle que ens hi porta. L'habitació està prou bé i l'hotel té piscina però no tindrem temps d'anar-hi.







Deixem les maletes i a descobrir Dubai! Només hi estarem 24h i no podem perdre temps. Estem cansats però no importa.

Un taxi ens apropa als Zocos de l'Or i les Espècies. No necessitarem utilitzar les parades amb aire acondicionat típiques per esperar el bus, però en veiem una i ens falta temps per entrar-hi a respirar una mica d'aire fresc perquè la calor comença a apretar.







Els dubainins (dubainans? dubasins? Bé, com es diguin) tenen pinta de ser poc fiables, però segurament és només una sensació degut al seu aspecte descuidat.
Respecte a la ciutat, si em diuen que he aterrat al Marroc o Tuníssia m'ho crec. Carrers vells i botigues atrotinades. On és l'ostentació de Dubai?







Senyores, no cal. Tampoc es veuran...







Per seguir necessitem creuar el Dubai Creek agafant una barqueta. Digali barqueta o tros de fusta amb volant, i pagar 1 dirham per persona (uns 0,36€). Cap problema per part nostra, els dos ja dominem a la perfecció el tema natació per si hi ha un contratemps...

És hora de dinar... o d'esmorzar... encara no ho sé ben bé. Aquí són les 13h i a casa les 10 del matí.
El Madinat Jumeirah és un zoco amb restaurants i un riu artificial perfecte per fer una parada i apropar-nos al màxim al Burj al Arab, l'hotel de 7 estrelles situat arran de mar i a primera línia de The Palm.







"Everything is bigger in Texas", però en aquest cas no és així. El Dubai Mall és el centre comercial més gran del món amb més de 1.200 botigues i l'aquari, com no, més gran del món. Un cop allà pujarem a l'edifici més alt del món amb 828m i 163 pisos, el Burj Khalifa.

Ens han explicat que a Dubai tot l'any hi fa més o menys la mateixa temperatura i que no hi plou mai. Tota la ciutat té com una boira que no deixa veure el paisatge amb claredat i ens preocupa que les vistes des de dalt ens portin una decepció.







Cap problema amb la visió.
Des de l'observatori, la zona més nova de la ciutat sembla una maqueta i tela la quantitat de terreny que encara els queda per construïr. Aquí hi ha feina per molts anys!







Jejeje. Pensaveu que m'havía oblidat el company de viatge?

El districte financer ens recorda lleugerament Manhattan, evidentment sense el seu encant insuperable.







Fins ara he odiat els pals de selfie, però s'ha de reconèixer que ningú et farà les fotos millor que tu mateix. I som guiris, aquest és un dels objectes imprescindibles!

Les 7 de la tarda i tornem a entaular-nos. Demanem menjar típic: Sushi i noodles.







(típic asiàtic, ningú ha dit que fos àrab)

Encara no hem vist l'aquari! A què esperem?
Aquí hi ha més de 400 espècies de peixos i hi ha la possibilitat de passar per dins a través d'un passadís de vidre però s'ha de pagar i creiem que per fora ja n'hi ha prou.
(La qualitat del vídeo no és gaire bona pels reflexes de les botigues del darrera, però us podreu fer una idea del tamany de la peixera).

Què tal una cosa dolça per postres? Criss... estem al teu paradís...







La botiga de caramels és enorme i a la zona de l'obrador hi ha uns nois fabricant piruletes de colors. Ens n'ha donat un tros i... Boníssim!

Son gairebé les 10 del vespre d'un dia que ha tingut 43 hores. Demà em despertaré i serà diumenge... Quí m'ha robat el dissabte??!

Una abraçada,

Ingrid