Des de fa molts anys, he tingut 2 destinacions com a objectiu.
La més propera a casa i que em va costar molt fer per primera vegada és Florència. A hores d'ara ja està més que visitada, tot i que no me'n cansaré mai.
L'altra, l'impossible, l’inimaginable, el més desitjat, és Austràlia.
Com molts de vosaltres ja sabreu, al maig vaig fer 40 anys i uns dies abans em van organitzar una festa sorpresa. Diuen que porta mala sort celebrar els aniversaris abans d'hora, però si això es considera mala sort... com deu ser la bona?.
La meva germana Criss va tenir la idea d'obrir un compte al banc perquè tothom qui ho volgués fes una aportació per un regal comú.
Durant la festa, em feien arribar fotografies de viatges que jo havia fet perquè les anés enganxant en un mapa a la paret.
La més propera a casa i que em va costar molt fer per primera vegada és Florència. A hores d'ara ja està més que visitada, tot i que no me'n cansaré mai.
L'altra, l'impossible, l’inimaginable, el més desitjat, és Austràlia.
Com molts de vosaltres ja sabreu, al maig vaig fer 40 anys i uns dies abans em van organitzar una festa sorpresa. Diuen que porta mala sort celebrar els aniversaris abans d'hora, però si això es considera mala sort... com deu ser la bona?.
La meva germana Criss va tenir la idea d'obrir un compte al banc perquè tothom qui ho volgués fes una aportació per un regal comú.
Durant la festa, em feien arribar fotografies de viatges que jo havia fet perquè les anés enganxant en un mapa a la paret.
Al final, elnenmésguapodelmón em va entregar un sobre amb una X adhesiva i una nota: "tu decideixes".
El cor em va fer un salt, però no ho vaig dubtar ni un moment.
Fins i tot amb els ulls embenats vaig encertar al meu objectiu.
Tot i que seguia pensant que seria impossible i que l’emoció del moment m’havia dut a posar la creueta en aquell continent, uns dies més tard em va arribar una transferència del regal conjunt. Ostres... això pagava el meu bitllet de sobres! Aquest és el moment de fer-ho. 40 anys no es fan cada dia i ara tinc l'oportunitat d'arrodonir-ho, vaig dir-me.
I aquí em teniu! Marxem en unes hores i encara no m'ho crec!
El meu viatge somiat, l’impossible, per fi es farà realitat gràcies a molts dels que esteu llegint això.
Tinc la sort de fer-lo amb el millor company de viatges que podia desitjar i de tenir-vos a vosaltres d’acompanyants. Perquè... què és la vida sinó un viatge més?
Ingrid
Naltros no vam contribuir, però tingues per segur que us seguirem
ResponderEliminarRamon i Lluïsa
A Manuel y a mí nos hizo muy felices poder contribuir a este viaje. ¡Disfrutadlo y compartidlo!.
ResponderEliminarIntenté llamaros esta semana pero no fué podible. JC no pude hacer tu encargo. ¡Sorry!
Complir el viatge dels teus somnis es una experiencia que personalment crec que marca i moltíssim, i si a sobre el comparteixés amb en JC i virtualment amb nosaltres te que ser extraordinari! Gaudeix molt, molt, molt!
ResponderEliminarSergi
Tú mereixes guapissima!!! Disfruteu molt i...FEU MOLTES FOTOS!!!!!!!
ResponderEliminarDiana