1/12 De nit, encara millor

Creuar el Harbour Bridge en metro per desfer el camí a peu pot semblar una pèrdua de temps però, tot i estar recobert amb una reixa, les vistes des d'aquí bé mereixen els 1.149m de tornada.



















El Harbour Bridge es va començar a construïr el 1924 per facilitar el trasllat a l'altra banda de la badía. 7 anys i 356 díes després ja era un fet i les dues parts es van encaixar perfectament (malament sinó).













En la seva construcció van morir 16 treballadors dels quals "només" 2 van ser per caiguda. S'ha de tenir en compte que no s'utilitzaven arnesos...

Actualment té set línies de cotxes, una de bus, dos de tren, una de vianants i la última de bicicletes.







En una de les torres del pont hi ha una exposició de com es va construïr i es pot pujar a la part superior per gaudir d'unes vistes a 360º de la badía. Impressionant l'Opera House des d'aquí.













A les 14:45 tenim reservat un tour en espanyol per visitar-la per dins, el dinar el fem de camí i arribem puntualment a la cita.

El Sydney Opera House va ser dissenyat per l'arquitecte danès Jørn Utzon després de guanyar un concurs amb centenars de projectes provinents de 32 països diferents. El cost inicial era de 7 milions de dòlars i el plaç de finalització de 3 anys, però se'ls va anar una mica de les mans i finalment va costar 102 milions (diners aconseguits a través de la venda de butlletes de lotería) i es van necessitar 14 anys per acabar-la.

Va ser inaugurada a l'octubre de 1973 sense l'arquitecte inicial que va marxar enfadat el amb el govern abans d'acabar els interiors.
Un any abans dels JJOO del 2000 li demanen que torni per la renovació d'alguns espais però es nega a fer-ho i envía al seu fill també arquitecte enlloc seu a fer-ho seguint les seves directrius.

La nostra guía és una noia gallega, la Silvia, que s'encarrega d'explicar-nos amb detalls tot sobre l'edifici.







M'agradaría ensenyar-vos els interiors de les sales de concerts però estan en ple assaig i tenim prohibida la captació d'imatges. Hem tingut l'ocasió d'escoltar l'Orquestra Simfònica de Sydney i veure l'assaig del ballet de La Bella Dorment.













També hem pujat a la coberta on s'uneixen les dues fileres de teulades inspirades en veles de vaixell i recobertes amb 1.056.006 rajoles de color blanc brillant i crema mate.







S'utilitzen rajoles de color crema perquè sinó sería impossible mirar-ho directament a ple sol.

Acabada la visita ens perdem pels carrers de The Rocks, el barri més antic de la ciutat situat entre el Harbour Bridge i l'Òpera. És xulo caminar pels carrerons adoquinats plens de botiguetes, galeríes d'art i restaurants amb molt d'encant bohemi...













Quan arribem a l'Observatory Hill Park ens estirem a la gespa tot contemplant la vista de la badía i em venen al cap molts pensaments sobre lo afortunada que sóc de poder ser aquí.







L'estona ens passa volant, de seguida es fa fosc i ens aturem en un restaurant de The Rocks a sopar. La cambera també coneix Barcelona i ens parla de lo boníssim que està el "jamon de jabugo". Ens ho diràs a nosaltres!

M'està sobtant la gran quantitat d'Australians que han viatjat fins al nostre país. No conec tants catalans que hagin estat a Austràlia...

Ja és negre nit i els peus no ens segueixen, però vull veure l'Òpera House.
Si de día és bonica, de nit és impressionant!







I és clar, tothom la vol tenir com a teló de fons en les grans ocasions.













I amb aquesta magnífica vista a la retina marxem a dormir, que són gairebé les 12 i ja toca.

Bona nit i fins demà.

Ingrid