5/12 Finding Koalas

Avui farem només 125km però seràn plens de paradetes al llarc de la Great Ocean Road, una carretera de la costa sud de Melbourne construida pels pobres soldats que tornaven de la Primera Guerra Mundial i en la que descobrirem noves senyals.
Com que al arribar no tenien feina, al govern se li va ocórrer construir-la per tenir-los ocupats durant ni més ni menys que tretze anys.













A pocs kilòmetres de sortir trobem la primera platja arran de carretera.
El cel està ennuvolat i l'aigua entra cap a la sorra poc a poc formant una espècie de mirall cap al cel.







M'encanta treure'm les sabates per mullar-me els peus al mar... Pacífic? Índic? On s'acaba un i comença l'altra?













Cada pocs kilòmetres hi trobes un mirador on aturar-te amb unes vistes encara millor que les del punt anterior.
En aquesta platja de surfistes hi van gravar la pel.licula "Le llamaban Body"







Aquí en saben més que els que vam veure a Bondi Beach.













No tot són platjes, també hi ha penyasegats que fan unes imatges de quadre. Conec un pintor molt bo, l'Antonio, que igual li interessaría afegir-ne algún a la seva col.lecció. Ja hi parlaré.

I tota costa ha de tenir un far. Hem arribat tard per la visita a l'interior però la imatge des de fora és molt relaxant.







Tant que estem apunt d'una migdiada amb la panxa plena i en aquest sofà tant còmode.







Però no és hora de relaxar-nos, que les vistes són molt boniques i s'han d'aprofitar els díes!







Unes bones vistes sempre comporten unes cases d'escàndol com aquestes (la façana a la platja és encara millor). N'hem vist una amb una plataforma elevada tipus bolet tota de vidre a la qual s'hi accedía per un passadís també de vidre.













Mmmmm... M'estic pensant si baixar a veure aquest salt d'aigua... El tercer punt no m'agrada gens...







Al final he fet el cop fort i m'he atrevit amb els 233 graons fins al riu.
Serps trobades = 0







El proper punt és al Kennett River Caravaning, d'on surt un camí ple d'eucaliptus on diuen que es poden veure koales en llibertat.

Ja ho sé, això no és un koala, és una cacatúa.







Un japonès ens ha donat pipes perquè se'ns apropin a menjar els lloros. Un OLE pel japo!







El camí (que fem en cotxe) està minat d'eucaliptus a banda i banda. A pocs metres trobem unes noies fotografiant un arbre i ens fan senyals perquè ens hi apropem. Aquí tothom hi és pel mateix motiu.
Ja n'hem vist un!







Costa moltíssim trobar-ne enmig de tanta fulla i tanta branca.
A veure si podeu veure'n un a la següent imatge:







Difícil, eh?
Una pista:







Ara si?

Es tracta d'anar observant i estar molt en silenci perquè al moure's fan soroll amb les fulles i els pots localitzar bé.
I també perquè al dormir ronquen! Primer he pensat que era un altre animal però més endavant ho hem tornat a sentir i no, era un koala en plena fase Rem!

Recompte final: 17 koales en llibertat i 1 mal de coll de tant mirar amunt.

La GOR et descobreix sorpreses a cada volta, com aquest raconet ple de fites a la sorra que fan un paisatge molt curiós.
Quí devía posar la primera? I encara més... Quí va posar la segona? I la tercera?

Naturalment, també hi hem deixat la nostra.







Son quarts de nou del vespre i en vint minuts arribarem a l'hotel. Tenim el sopar comprat i el podrem menjar sense haver de sortir de l'habitaPara! Para! Para! Un koala a la carretera!

Què hi fa aquí un koala? Pobreeeeet...







Aparquem en una entrada propera i ja ens veieu els dos caminant per la vora per intentar que no creui. I ara què fem?

Nooooo! El tío xino-xano comença a caminar i s'asseu al bell mig de la carretera!
Ai... Ai... Ai...
En JC vigilant que no vingui cap cotxe per una banda i jo cap a l'altra fins que aconseguim que es torni a aixecar i que vagi cap a la vora. Uuuuufffff...







Abans he agafat unes fulles d'eucaliptus per endur-me de record i li posem a la boca perquè mengi. Em sembla que està més espantat que nosaltres...







Almenys aconseguim que s'allunyi de la carretera però ha fugit entre els arbustos de la banda equivocada... Aquests van a parar a la platja...

Amb el cor en un puny, seguim cap a l'hotel. Espero que sobrevisqui...

Bona nit i fins demà.

Ingrid