6/12 Wildlife

Aixxxx... Avui em sembla que estarà núvol tot el día... A veure si almenys desapareix la boira. Per si de cas em poso màniga llarga.

La propietària de l'hotel ens recomana passejar pel Maits Rest Rainforest que no queda gaire lluny d'aquí i no dubtem en apropar-nos-hi.
És un passeig d'uns 800 metres enmig d'un bosc moooooolt tupit on s'hi barrejen una gran quantitat d'olors de pi, humitat, eucaliptus i altres plantes.







Les tonalitats de verd i marró son infinites i tornem a sentir una pila de sorolls no identificats com els de Cape Tribulation. Que lluny queda Cape Tribulation!







L'estrella del bosc, però, és el Otway Black Snail, un cargol carnívor que només viu en aquest parc natural d'Otway (parlo seriosament), amb la closca de color negre que per més que busquem no som capaços de trobar.







El proper lloc on pararem i pararem i pararem i pararem perquè hi ha arbre amb koala si i arbre amb koala també és a Cape Otway Lighthouse Road. Un camí que porta al far i al qual hi entrem amb una mica de por perquè tot i que ens agrada veure bitxos no sabem el que ens hi podem trobar. Jo creia que els dinosaures s'havíen extingit però a jutjar per la senyal ja no sé el que pensar.







És divertit veure com la gent va conduïnt a 10km/h i mirant al cel buscant una bola de pèl penjada d'un arbre. Nosaltres ja ens hem tornat un experts!
Cada 100m hi ha algú enmig de la carretera fotografiant cap amunt i una pila de cotxes que s'aturen al seu voltant en busca del pobre animal que està dormint plàcidament sense adonar-se que és el centre d'atenció de desenes de turistes.







I després de tant d'exercici de pujar i baixar del cotxe ens entra la gana.
El primer lloc on fan alguna cosa de menjar està a només 40km d'aquí, és a Lavers Hill i la salsitxa que demano deu estar especialment portada des d'Alemanya perquè no entenc que costi 8 dòlars. A canvi d'això, ens hem cruspit un bol de patates fregides que era per la taula del costat. Jijijijiji

Reposat el dinar ens endinsem al cor de la GOR amb els seus 12 Apòstols, un agrupament de roques que amb l'erosió han quedat enmig del mar tocant la costa. La proximitat d'unes a les altres és la curiositat del paisatge i el que ho ha fet una popular atracció turística.
Inicialment n'hi havía dotze, però a causa de l'erosió de les ones i el vent ara només en queden 8 (es calcula que cada any es perden 2 centímetres de roca).

Però seguint amb la nostra fortuna de trobar animals a la carretera ens aturem davant un porc espí que es pren el seu temps per creuar. Aquest cop som els primers en arribar i darrera nostre s'aturen una pila de cotxes.

Un cop deixat l'animal en zona segura, seguim el nostre camí per la Great Ocean Road.

Des de Gibson Steps es pot baixar a la platja per veure-les arran de mar però, avui tenim el gafe i està tancat per fortes onades.







Tot i així ens saltem la tanca per apropar-nos una mica més encara que només en podem veure un (de moment).







Aquesta nit tenim plans que no ens deixaràn arribar d'hora a l'hotel, per tant ens hi apropem ara a fer el check-in i a descarregar les maletes.
Ui! Ens sobren 2 llits. Quí vol venir?







Al costat de l'allotjament hi tenim el Loch Ard Gorge on hi va haver un naufragi al 1878 i només van quedar 2 supervivents dels 54 que viatjaven al vaixell, una noia de 17 anys i un aprenent de mariner de 15 que van ser arrastrats pel mar a la platja. Durant tot el recorregut que voreja la zona es va explicant l'història a través de cartells.













Ara si, trípode, càmera, objectius, plàtans per sopar i una mica d'aigua i a esperar la posta de sol a The Twelve Apostles.













Per aquesta platja que es veu, poc després de posar-se el sol hi apareixen una pila de pingüins que surten de l'aigua en fila de un cap a les pedres que hi ha a la dreta.







Llàstima que els hem vist de massa lluny, crec que a Melbourne podrem tornar a veure'ls de més aprop.

Negra nit. Estem a 5 minuts de l'hotel però agafem el cotxe i reculem 44km fins Melba Gully on hi ha un bosc on s'hi poden veure cuques de llum i on sé que fins arribar-hi aniré cagada de por.

A aquesta hora és quan et pots trobar més animals enmig de la carretera i amb el promig que tenim ja ens toCOMPTE!
Uuuufffff!!!
Quasi els tatuem la matrícula a tres cangurs del tamany d'un elefant que s'han creuat davant nostre!!!

Els següents 38km i durant tots els de tornada estic tan tensa que em cruspeixo una bossa de crispetes que havíem comprat per demà. No puc apartar els ulls de la carretera ni per un segon. No vull ni tan sols posar música per no desconcentrar-me (com si conduïs jo!). Encara tinc el cor en un puny pensant que ens ha anat d'un centímetre que no trobem als cangurs asseguts dins el nostre cotxe!

I per fí arribem a l'hotel. Ara ja puc començar a respirar amb normalitat. Quin descans!

Bona nit i fins demà

Ah! De cuques de llum n'hem pogut veure una cinquantena. És curiós sobretot si, com jo, no n'has vist mai a la vida.
Us poso una foto treta d'internet perquè us feu una idea del que hem vist i que ha estat impossible de fotografiar.







Ingrid