30/11 Emocions

He dormit com un tronc.
Portava massa son acumulada i crec que ja l'he descarregat tota.
L'hotel de Sydney té l'esmorzar inclòs i el serveixen fins les 10:30. Per fí ens ho podem agafar una mica relaxadament!

Fins i tot tenim temps de fer un Skype amb elnenmésguapodelmón que cada día està més gran i espavilat.
Avui ens ha fet riure molt, no es pot començar el día de manera millor!







De camí cap al metro comprem la targeta Opal que és recarregable i serveix pel transport públic de la ciutat. També fa descompte sobre el preu del bitllet senzill i una parada "només" ens costa 2,39$.

A la sortida hi trobem un vell amic nostre presidint la porta del Sydney Hospital.
Atenció, pregunta:
- On està el germà bessó d'aquest entranyable animal?
(Carol, tu no pots participar. Ho sento... La meva família, tampoc)







A pocs metres d'aquí s'aixeca majestuosament sobre la resta d'edificis la St. Mary's Cathedral, la més gran d'Austràlia i amb una façana que recorda molt la Catedral de Notre Dame de París.







Amb el seu arbre de Nadal i el pessebre al davant.







Pessebre amb el Nen Jesús ja col.locat. Això em recorda una anècdota que vaig viure a Nova York fa uns anys, i és que també n'hi havía un dins una església i vaig anar a preguntar al vigilant perquè hi faltava el nen. La seva resposta va ser òbvia: Perquè encara no ha nascut...
Doncs poc els durarà posat perquè el 1 de gener ja ho treuen tot.







A Austràlia moltíssimes coses recorden Anglaterra, (per alguna cosa son colònia Britànica) començant per la seva bandera, la reina a les monedes, el conduïr per l'esquerra i els noms de carrers i parcs com aquest amb gaitero inclòs. El Hyde Park.







També hi ha un petit tauler d'escacs per passar l'estona entretingut. Quanta gent a Espanya s'hauría fet el joc complert a casa a costa de deixar les peces aquí durant la nit?







La gana ens porta a desviar-nos del recorregut pensat per avui i ens endinsem a la zona de centres comercials per picar alguna cosa. Anem a parar al Strand Arcade, unes galeríes de finals del 1600 perfectament restaurades després d'un incendi al 1976.







I posats a saltar-nos la guía, em moro de ganes de veure l'icona de Sydney i d'Austràlia. The Opera House.

Li demano a en JC que em porti al davant mentres jo tinc els ulls tancats. Vull que el primer cop que la vegi en persona sigui impactant... I ho és...







Els qui em coneixeu bé sabeu que sóc molt reservada amb l'expressió dels sentiments. No recordo haver plorat mai d'emoció i avui ho he fet com una nena petita.

Per mi representa molt aquest edifici ja no per si és bonic o no (que ho és), sinó pel que significa. Un viatge inassolible que estic gaudint a cada instant amb la persona que ha fet possible tots els meus somnis.







I davant seu, el Harbour Bridge que demà creuarem per veure-ho tot des de l'altra banda.







El sol s'està posant i nosaltres enfilem el camí cap a l'hotel. Avui soparem allà amb algunes coses que comprarem al súper, que tot aquí és molt car i estem rendits.

Al girar per un dels carrers peatonals del centre ens trobem un arbre de Nadal gegant il.luminat. És interactiu i la gent pot enviar un missatge a través de Twitter perquè aparegui a les cintes de leds que l'envolten.







Les façanes dels edificis que l'envolten també projecten imatges i vídeos ambientats en el Nadal a Sydney.

Les ciutats fa díes que estàn decorades i em costa de creure que només faltin 25 díes i jo estigui en màniga curta i xancles. Com ens va dir la María a Cairns, sense la bufanda no és el mateix.

Bona nit i fins demà.

Ingrid