Els primers kilòmetres del día seràn per veure els miradors que ens falten per tenir la col.lecció completa de "The GOR lookouts". És graciós com et vas trobant les mateixes persones a uns i altres i que et tornen a demanar si els pots fer una foto familiar.
The Arch i London Bridge no són la típica roca solitària dins el mar com els 12 Apòstols sinó que ja tenen una forma.
The Arch és el que, com el seu nom indica, té forma d'arc.
I el London Bridge en tenía 2 fins que un bon día de gener de 1990 li va donar per partir-se deixant a dos turistes atrapats enmig de l'oceà fins que, hores després, van venir a rescatar-los.
Pobres, quin ensurt!
The Grotto és l'últim lloc que veurem abans de tornar a la carretera. En aquest baixes arran de platja a través d'unes escales infinites i pots veure un petit estanc i el mar a través d'un forat que sota cap concepte pots creuar.
Però es que la banda contrària també m'agrada... i ara que no em veu ningú...
Mira que si ara es trenca el pont i em quedo aquí atrapada!
Ara si, comprem quatre coses per dinar al súper de Port Campbell i agafem la carretera cap a Melbourne.
Hem reservat per error un día més de cotxe i el volem tornar abans no tanquin, cosa que aconseguim, però amb el rotllo de que et cobren una fiança, fins arribar a l'hotel no hem vist que és més car el lloguer de 3 díes que el de 4. Algú ho entén? Punt negatiu per Europcar i a queixar-se a veure si aconseguim alguna cosa.
A Melbourne plou i fa xafogor i ens resguardem en un centre comercial laberíntic, el Melbourne Central on hi ha la Coop's Shot Tower, una antiga torre destinada a la fabricació de munició que fa 50m d'alçada.
Aquí tot és caríssim i no comprarem res, però ens aturem a fer un berenar al Max Brenner, descobert als EEUU i expert en xocolata en tots els formats.
Germaneta, aquesta va per tu!
L'hotel és modern, com tot el que de moment hem pogut veure de Melbourne i està dins la Free Zone que us explicaré demà. Estem cansats i com que tenim cuina hem passat pel súper a comprar quatre coses per sopar.
Tenía pendent de provar el salmó fumat de Tasmània que no li té res a envejar al de Noruega que comprem a casa. I de formatges, també dominen un munt.
Mmmmmm... Boníssim amb unes torradetes!
Bona nit i fins demà.
Ingrid
Jolin... quina taça de xocolata.... ummm i l'hotel està molt bé... la veritat és que heu tingut de tot... des de el que té el lavabo en plena selva (encara m'estic rient), com el compartit o els supermoderns.... oleeeeeeeeeeee
ResponderEliminarCarol
Així ja tens més confiança per demanar que et fassin una foto! M'han agradat molt les vistes de la GOR... Però es que ja sabia que m'agradarien... :-P Wuooo quanta xocolata!!!Tot i que em quedo abans amb el formatge i el salmonet! :-)
ResponderEliminarQuina costa i quins arcs. Déu n'hi do del que va caure quan hi havia gent a l'altre costat, segur que van agraïr no està creuant en aquell moment.
ResponderEliminarEstà bé això de més car 3 dies que 4, en prendrem nota.
Ostres, si la torre feia 50 metres d'alçada, quan feia la cúpula?
La xocolata de Max Brenner és millor que la de Benabarri?, segur que no, hahahahaha
Ramon i Lluïsa